‘Sin rivâts a le Pifanie

che dutis le’ fiestis parte vie

ma come tradizion ûl

o sin chì pal pignarûl

e ancje pe’ Befane, che ven di lontan

cu le scove, mighe cul aeroplan

e di gnot, cul scûr

le Befane ven jù pal mûr

e vâ a pîts dal jet, cence fâsi sintî

cidine cidine, lassant i fruts durmî

dal sac, e tire fûr ogni ben

par jemplâ le cjalce come c’al conven

a chei che àn fat azions bielis

i puarte bonbons e tantis caramelis

ma se cualchi marachele àn cumbinât

ancje un toc di cjarbon s’al son mertât

sarâ vecje e brute, e sot dal pês dal sac si plê

ma di nissun frut o frute no si dismentê

in particulâr di chei de Canoe

par lôr, ven fûr dal Cuâr cun tante voe

di contentâ i fruts sanzurzins

che son stâts brâfs e buins

dopo vê ai fruts pensât, no vâ vie, se Diu ûl

ma e reste culì a gjoldisi al clip dal pignarûl

e po’ sfrutant l’aiar cjalt c’al vâ tal cîl

e monte su le scove, e, e partìs a mîl

par tornâ tal scûr plui neri

e restâ, par nô, un biel misteri.